Moltes vegades hi rumiem en que serà de nosaltres quan siguem grans; què farem, on serem i com acabarem.
Doncs bé, aquí a Occident, la gent gran no és gaire valorada; es més, moltes persones consideren que fan nosa o són una càrrega, per això moltes persones valoren la possibilitat de buscar-los una habitació a una llar de gent gran.
Un dia vaig tenir la oportunitat de parlar amb un home de 80 anys, l’home era assegut a un banc davant el mar al Passeig de Vilanova, pensatiu em va dir:
– Jove, que serà de tú a la meva edat?
Al que vaig respondre jo:
– Doncs no ho sé pas…, segurament m’agradaria ser-hi amb la gent que m’estimi, amb els meus familiars i amics que conservi, tranquil a la meva llar envoltat de qui més estimo.
Somrient l’home em va mirar i em va dir:
-Tan de bo el meu fill pensés això mateix, doncs estic trist i capficat per què des que vaig perdre la meva esposa, només li faig nosa i valorem la possibilitat de llogar un lloc a un asil….
Crec que algú que ha lluitat tota la seva vida per crear una llar mereix envellir a l’escalfor de un entorn familiar i ple de vida, i no abandonat per la familia.
Tria una solució familiar, tria atenció a la seva llar.
«Adam Riyahi»
