En les antigues tribus i col·lectius ancestrals existia el consell d’ancians. Els seus coneixements i experiència eren summament valuosos per a la resta de la tribu. En realitat, no s’actuava ni prenia decisions que ells no aprovessin prèviament. El cap de la tribu no era el més guerrer, sinó el més ancià. La saviesa era apreciada i valorada.
Les coses han canviat bastant en la nostra societat actual i es pot arribar a tenir fins i tot actuacions que són clarament de poca valoració cap a la persona gran. En aquest cas, cal anar donant-se compte que un nou enfocament és necessari. Prendre decisions per la persona gran, fent-li sentir totalment dependent o sense valor, no és adequat si aquesta persona pot fins i tot assumir les seves pròpies decisions segons la seva forma de veure les coses i gustos personals. Tenir empatia és bàsic quan tractem amb la tercera edat.
Destaquem quatre qualitats d’empatia que cal tenir en compte en el nostre tracte diari amb els nostres majors:
- Garantir benestar i qualitat de vida. Donar la possibilitat de la seva elecció en les petites coses quotidianes del dia a dia, que li pugui donar sensació de qualitat de vida i benestar.
- Informar i comunicar: Mantenir a la persona gran totalment informada de les coses que el concerneixen i respectar en tot moment que tingui accés a aquesta informació.
- Formar i aprendre: donar suport a la persona gran en aquest nou moment de la seva vida, donant-li la possibilitat d’aprendre a adaptar-se a aquesta nova situació: tipus d’alimentació més adequada, exercicis físics, etc.
- Acompanyament i presència. Donar temps a la persona gran, que així pot estar en contacte amb la realitat quotidiana, i no se sent insegur o aïllat.
Actualment grups d’experts estan desenvolupant una gran tasca, per ajudar en la qualitat de vida dels últims anys de la nostra gent gran. Des de SEPES advoquem per un tracte amb assertivitat i el posem en pràctica.
