Moltes vegades hi rumiem en que serà de nosaltres quan siguem grans; què farem, on serem i com acabarem.
Doncs bé, aquí a Occident, la gent gran no és gaire valorada; es més, moltes persones consideren que fan nosa o són una càrrega, per això moltes persones valoren la possibilitat de buscar-los una habitació a una llar de gent gran.
Un dia vaig tenir la oportunitat de parlar amb un home de 80 anys, l’home era assegut a un banc davant el mar al Passeig de Vilanova, pensatiu em va dir:
– Jove, que serà de tú a la meva edat?
Al que vaig respondre jo:
– Doncs no ho sé pas…, segurament m’agradaria ser-hi amb la gent que m’estimi, amb els meus familiars i amics que conservi, tranquil a la meva llar envoltat de qui més estimo.
Somrient l’home em va mirar i em va dir:
-Tan de bo el meu fill pensés això mateix, doncs estic trist i capficat per què des que vaig perdre la meva esposa, només li faig nosa i valorem la possibilitat de llogar un lloc a un asil….
Crec que algú que ha lluitat tota la seva vida per crear una llar mereix envellir a l’escalfor de un entorn familiar i ple de vida, i no abandonat per la familia.
Tria una solució familiar, tria atenció a la seva llar.
“Adam Riyahi”
This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.