Els anys no arriben sols, diu un vell adagi. De fet, l’avanç de l’edat comporta un sens fi de complicacions entre les quals es destaquen l’aparició més freqüent de malalties i el debilitament del cos i la ment. En altres paraules, la pèrdua de la vitalitat.
Diego Chavarro, mèdic geriatre de l’Institut d’Envelliment de la Universitat Javeriana, explica que aquesta realitat pot ser diferent. “Malgrat tenir molts anys, és possible envellir de forma apropiada o adaptar-se als canvis que es van presentant. Un pot tenir malalties i mantenir-les controlades i, addicionalment, fer tot el possible per evitar la deterioració física i cognitiu, així com la depressió”.
Una posició que recolza la política d’envelliment actiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el concepte d’envelliment amb èxit de l’autora espanyola Rocío Fernández-Ballesteros.
L’OMS assenyala que el grup demogràfic amb major creixement és el dels majors de 60 anys—per 2025 més de mil milions de persones hauran superat aquesta edat, segons l’Organització—, per la qual cosa és necessari que cada país estableixi polítiques clares per “optimitzar les oportunitats de benestar físic, social i mental” d’aquesta població, amb l’objectiu d’ampliar l’esperança i qualitat de vida saludable, així com la productivitat en la vellesa. Dit d’una altra forma, la qual cosa es busca és conservar l’autonomia sense importar en quina etapa de la vida s’estigui.
Per la seva banda, Fernández-Ballesteros, després d’observar el proposat per nombroses recerques enfocades en geriatria, assenyala que un envelliment reeixit es defineix per factors com a “condicions de salut, funcionament físic òptim, alt funcionament cognitiu, afecte positiu i participació social”.
No obstant això, encara més important que saber el que significa una vellesa activa és com arribar a ella. Sobre aquest tema, el psicòleg Francisco Esparver en un text publicat per l’Institut de Majors i Serveis Socials d’Espanya, assenyala que els adults majors tenen en el temps al millor aliat, doncs durant la vellesa es compta amb molta més disponibilitat per conrear un estil de vida sa.
En l’àmbit físic el primer és mantenir la independència a l’hora d’executar activitats de la vida diària com vestir-se o tendir el llit, per fomentar el autocuidado. A més, és important dedicar temps a fer esport, doncs en aquesta etapa de la vida es comença a perdre massa muscular, la qual cosa al seu torn porta a la pèrdua de la capacitat de reacció i al sedentarisme. La recomanació de Chavarro és realitzar exercici cardiovascular de manera constant i progressiva, sempre que no se sofreixi d’algun tipus de malaltia.
En cas contrari s’ha de consultar a un especialista que recomani una rutina adequada. En el cas dels qui sofreixen de diabetis, per exemple, es pot acudir a exercicis de resistència muscular amb peses i bandes elàstiques dues vegades a la setmana durant 30 minuts, indica Dilcia María Luján, cap de consulta externa de l’Associació Colombiana de Diabetis.
L’anterior, adverteix l’expert de la Javeriana, es reforça amb una alimentació balancejada, en la qual en comptes d’eliminar grups alimentosos es faci un correcte dosatge dels mateixos. Això sí, cal evitar l’alcohol i el cigarret.
Pel que fa a la salut mental, Luján assegura que amb l’edat és més fàcil que apareguin quadres de demència, pèrdua de la memòria i alzheimer. Si bé aquestes malalties són inevitables, sí és possible acudir a estratègies que ralenteixen els seus efectes. “Activitats que requereixin concentració, com aprendre un nou idioma, ajuden”, agrega la endocrinóloga. “La gent gran creu que se li va acabar el temps per aprendre, però si l’hi proposessin podrien mantenir un cervell eficient per més temps”.
La lectura, la pràctica d’entreteniments com el ball, que fomenten la coordinació, i la participació en grups comunitaris, també són beneficiosos, remata Chavarro i recorda que “la vellesa no és la fi de la vida”.
