L’anomenada Edat Psicològica:
Algunes vegades escoltem que no importa estar vell si ens sentim joves. I és que efectivament, l’edat cronològica i l’edat biològica no van agafades de la mà amb l’edat psicològica, i no es tracta de negar que hem arribat a vells, sinó la manera psicològica com viurem aquesta darrera etapa de la vida. D’aquí que persones que amb prou feines ronden els 60 anys de tat se sentin, percebin i actuïn com si fossin uns éssers a qui la vida ja els va ser, mentre que veiem a altres que superen els 80 anys d’edat i es mantenen fent esports, participant en activitats socials, somrient i agraint a la vida. A això se li ha denominat l’edat Psicològica, sent determinant en l’adaptació de la persona en la seva vellesa. Aquesta serà producte de les seves experiències, estil de vida, la seva flexibilitat davant l’entorn amb sentit holístic de ment, cos i esperit. Un cop aconseguida la vellesa cal seguir intel·lectualment actius, seguir amb la intenció i l’entusiasme d’aprendre coses noves. Seguir trobant una raó de viure, que per descomptat serà diferent de les raons que visualitzem i sentíem en les etapes prèvies.
