Solicite presupuesto

Contacte con nosotros, un equipo de profesionales le espera. Nos desplazamos donde nos necesite.


Solicite presupuesto

Hem de saber envellir

28/03/2017

Ens centrem en la tercera edat, una etapa de la vida en la qual l’ésser humà elabora una reflexió del que ha aconseguit en la seva trajectòria, així com de les oportunitats que s’han deixat passar o simplement s’han postergat en el temps.

Aquesta etapa final de la vida, s’inicia aproximadament cap a a els 65 anys. Es caracteritza per un creixent desgast de les forces físiques que avança segons transcorren els anys i que al seu torn ocasiona en la majoria d’ancians, una sensible i progressiva disminució de les qualitats de la seva activitat mental.

Saber com envellir és l’obra mestra de la saviesa.

L’envelliment comença a percebre’s quan ja no aconseguim fer el que fèiem abans i això, genera solitud, la interior, que gens té a veure a estar o no en companyia d’altres persones. A la vellesa, s’arriba per successives renunciaciones, ja que es deixa de fer el que es feia, es deixa de sentir el que se sentia, es deixa de somiar…

El fet de jubilar-se deixa a la persona exempta de responsabilitats, compromisos, tasques i això en determinades ocasions, la fa fins i tot sentir-se inútil. Si agreguem que al llarg dels anys es va produint la defunció d’amics de la mateixa edat i la incapacitat per participar en activitats que abans solia realitzar sovint, això dóna lloc a una desestabilidad emocional que emana emocions negatives com la tristesa, l’ansietat, la solitud i la baixa autoestima. A la llarga, això pot conduir a l’aïllament social i l’apatia.

El prototip actual sobre l’envelliment, la cerca de l’eterna joventut i les actituds socials poden convertir-se en estereotips personals que a nivell inconscient actuen com a profecies complertes. A més, en la nostra societat és molt comuna associar a la tercera edat amb la passivitat, ja que els canvis que l’acompanyen provoquen un canvi en la seva rutina i una decadència en la vida de l’ésser humà.

La dependència en la vellesa és la situació més temuda per tot ésser humà; les persones majors que perden la seva autonomia se senten desvalorizados per dependre d’uns altres per subsistir.

Sentir-se inútil, s’ha construït a partir de creences culturals que els individus han incorporat a partir d’un ordre social preestablert que privilegia el treball (remunerat o sense remunerar) com a activitat.

D’altra banda, els qui es responsabilitzen de la cura d’aquests, realitzen una tasca que implica treball, però és un treball que no té salari, per la tant, se li ha considerat com un treball devaluat i que devalua al seu torn als qui ho realitzen.

Posted in Blog, Noticias, Personas mayores, Salud, Tercera edad by SePAdmSeministra

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies