Solicite presupuesto

Contacte con nosotros, un equipo de profesionales le espera. Nos desplazamos donde nos necesite.


Solicite presupuesto

La solitud

30/03/2017

La solitud pot ser descrita com un sentiment no esperat i moltes vegades no desitjat, de pèrdua de companyia, o el sentiment que un està sol i no li agrada aquesta situació. En determinats casos pot tenir implicacions per a la salut de les persones que l’experimenten.

És cert que per a altres persones la solitud és una opció personal, és a dir, podent tenir una parella, estar acompanyats, trien voluntàriament estar sols. És aquesta una opció molt respectada però no la més habitual i sobre la qual no ens detindrem massa. Aquest article se centrarà en la solitud de les persones que s’han vist abocades a ella sense voler-ho i aprofundirem en una especial, per la seva freqüència i importància: la solitud dels ancians.

Per als ancians, en general, la solitud és una situació no desitjada ni buscada i molt personal, és a dir, la qual cosa per a una persona pot ser una situació més o menys acceptable, per a una altra pot ser tremendament angoixant.

La solitud és un problema relativament freqüent entre els ancians. Alguns grups són més vulnerables i proclius a patir-la: els immigrants, les persones apesarades o amb escassos recursos familiars i socials o aquells limitats per incapacitats físiques. La solitud pot veure’s exacerbada per la falta de diners i manifestar-se entre aquells ancians ingressats en institucions o residències.

La solitud, no obstant això, no pot ser vista exclusivament com el resultat simple i directe de les circumstàncies socials. Sovint es confon amb l’aïllament social, és a dir, la falta de contactes socials que una persona té. No obstant això, el benestar pot no estar correlacionat positivament amb el contacte social; depèn en gran manera de la naturalesa dels contactes que s’estableixin. Per a algunes persones, la solitud és una forma de vida que encaixa perfectament amb el seu caràcter o personalitat. Algunes persones poden sentir-se soles fins i tot entre una multitud; unes altres, en canvi, que tenen menys necessitats de contacte social, poden no sentir-se tan sols fins i tot si no reben visites.

La majoria de les persones que experimenten la solitud són els ancians majors, els vidus i les vídues i les persones amb incapacitat. El problema és moltes vegades seriós en els ancians ingressats en residències. També l’experimenten amb freqüència dones majors casades, ancians que viuen amb fills casats i els immigrants d’altres països, especialment aquells que no parlen bé la llengua.

Posted in Blog, Noticias, Personas mayores, Salud, Tercera edad by SePAdmSeministra

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies