Dependència en temps de crisi- Publicaciones

Al llarg de la vida, s’ha necessitat, es necessita i es necessitarà algú que es cuidi de les persones, que vetlli per la seva salut.

En la infantesa no estan desenvolupades les qualitats per poder sobreviure sols i no sempre es pot ser atès pels familiars. La falta de temps a causa del ritme frenètic de la societat ho impedeix.

Això es repeteix quan les persones es fan grans. L’esperança de vida ha crescut espectacularment en els últims anys i per això hi ha un creiexement molt important de l’índex de les persones grans amb més de 80 o 85 anys a causa dels avanços científics, sanitaris i mèdics. En aquests moments les qualitats de les persones van disminuint a mesura que poden arribar altres problemes com poden ser la falta d’una bona pensió, els problemes de salut o el sentiment de dependència o soledat.

En altres casos com la disminució psíquica i física en qualsevol grau, les possibilitats de sortir endavant es limiten, pel que també es precisa de certes atencions.

Les persones que es veuen afectades necessiten una bona atenció que fomenti l’estímul mitjançant activitats diverses, que es reconegui i valori el seu esforç, a més d’unes atencions higièniques, alimentàries i emocionals. L’ambient també és fonamental per al seu benestar, un ambient familiar i relaxat proporcionen una estança més agradable.

En aquests últims anys, de temps difícils a causa de la crisi econòmica que viu el país, hi ha nombrosos casos de cuidadors no professionals, prestant servei a persones amb diferents graus de dependència i patologies a nivell físiques com psíquiques.

Tal com en la infantesa i part de l’adolescència, es necessita algú degudament qualificat per a l’educació i benestar (educadores de llar d’infants, professors, tutors escolars,

metges de capçalera, etc), i no se substitueixen aquests professionals per persones no qualificades, en els anteriors casos de dependència, també es necessita que l’usuari sigui atès per un professional capacitat i qualificat per tal de garantir la qualitat del servei ofert.

En ocasions i per motius econòmics, s’intenta escatimar en les despeses que suposen els serveis d’un professional i proven d’executar aquestes tasques els mateixos familiars, o en ocasions, amb persones de l’entorn familiar no professionals que no tenen la formació necessària per a desenvolupar la majoria de les tasques d’atenció que requereix l’usuari, com l’experiència de reaccionar davant situacions delicades o d’urgència. Per això, cal destacar la importància que la persona sigui tractada amb les atencions necessàries en la comoditat del seu domicili, amb la supervisió dels seus familiars i per un professional degudament qualificat.

El professional qualificat intervé en el domicili, cosa que repercutirà la tasca educativa, preventiva, sociabilitzadora i assistencial, treballant l’estimulació cognitiva i potenciant l’autoestima i l’autonomia. Fent que tot això, dut a terme en un nucli familiar, proporcioni a l’usuari una qualitat de vida que qualsevol persona no degudament qualificada no podrà oferir-li, cosa que afectarà que l’usuari sigui cada cop més dependent.
No totes les persones estan capacitades i qualificades per atendre i estimular els usuaris. En ocasions, la falta de preparació en les persones responsables d’atendre i cuidar a altres, provoca desestabilització en el nucli familiar, tant en la persona que ha de ser atesa com en la família i l’entorn d’aquesta.

Més que estar preocupat, és important estar ocupat, cosa que redundarà en què l’entorn, (fills, néts, amics…) no sentin la càrrega d’haver d’acompanyar a algú perquè està sol, sinó que ho farà perquè això reconforta l’entorn i fa que ell se senti útil, digne, valorat i feliç.