Solicite presupuesto

Contacte con nosotros, un equipo de profesionales le espera. Nos desplazamos donde nos necesite.


Solicite presupuesto

Saber valorar-se a la tercera edat

08/12/2016

Néixer, créixer, madurar, envellir i morir. Tot ésser humà, travessa aquestes etapes en la vida en un procés de continus canvis físics, psicològics i intel·lectuals.

Ens centrem en la tercera edat, una etapa de la vida en la qual l’ésser humà elabora una reflexió del que ha aconseguit en la seva trajectòria, així com de les oportunitats que s’han deixat passar o simplement s’han postergat en el temps.

Aquesta etapa final de la vida, s’inicia aproximadament cap a a els 65 anys. Es caracteritza per un creixent desgast de les forces físiques que avança segons transcorren els anys i que al seu torn ocasiona en la majoria d’ancians, una sensible i progressiva disminució de les qualitats de la seva activitat mental.

Saber com envellir és l’obra mestra de la saviesa.

L’envelliment comença a percebre’s quan ja no aconseguim fer el que fèiem abans i això, genera solitud, la interior, que gens té a veure a estar o no en companyia d’altres persones. A la vellesa, s’arriba per successives renunciaciones, ja que es deixa de fer el que es feia, es deixa de sentir el que se sentia, es deixa de somiar…

El fet de jubilar-se deixa a la persona exempta de responsabilitats, compromisos, tasques i això en determinades ocasions, la fa fins i tot sentir-se inútil. Si agreguem que al llarg dels anys es va produint la defunció d’amics de la mateixa edat i la incapacitat per participar en activitats que abans solia realitzar sovint, això dóna lloc a una desestabilidad emocional que emana emocions negatives com la tristesa, l’ansietat, la solitud i la baixa autoestima. A la llarga, això pot conduir a l’aïllament social i l’apatia.

El prototip actual sobre l’envelliment, la cerca de l’eterna joventut i les actituds socials poden convertir-se en estereotips personals que a nivell inconscient actuen com a profecies complertes. A més, en la nostra societat és molt comuna associar a la tercera edat amb la passivitat, ja que els canvis que l’acompanyen provoquen un canvi en la seva rutina i una decadència en la vida de l’ésser humà.

La dependència en la vellesa és la situació més temuda per tot ésser humà; les persones majors que perden la seva autonomia se senten desvalorizados per dependre d’uns altres per subsistir.

Sentir-se inútil, s’ha construït a partir de creences culturals que els individus han incorporat a partir d’un ordre social preestablert que privilegia el treball (remunerat o sense remunerar) com a activitat.

D’altra banda, els qui es responsabilitzen de la cura d’aquests, realitzen una tasca que implica treball, però és un treball que no té salari, per la tant, se li ha considerat com un treball devaluat i que devalua al seu torn als qui ho realitzen.

I en aquest context, on tant els majors com a cuidadors s’experimenten com a éssers amb poc reconeixement social, sorgeix en els primers la idea de “ser una càrrega”; i en els segons, la percepció de portar “una càrrega” a coll. Frases com em sento inútil, no serveixo per res o sóc una molèstia per a la família, entre unes altres, comencen a brollar en els seus pensaments interns. Emocions que afloren i giren entorn de la tristesa, a la vergonya i a l’enuig.

Per a ells, els records de “els bons temps” són un al·licient per seguir vivint.

És per això que s’ha de posar un especial interès en la vida dels majors, ja que si ells són acompanyats en aquesta etapa de canvis, i se senten recolzats, es pot reduir el risc de patir una depressió.

La ancianidad és l’etapa final de la vida i ha de merèixer el més gran respecte, consideració i protecció.
Ha d’haver-hi un canvi social de veure a la vellesa com a càrrega per veure-la com una oportunitat de promoure un envelliment productiu. Això reflectiria un intent de passar a formes més acceptables d’envelliment mentre que s’encoratja a les persones majors a ser els seus propis monitors de l’èxit sobre la base d’un nou paradigma.

Per això, hauríem d’ensenyar-los: la importància de saber valorar-se, a vigilar el seu estat d’ànim, a analitzar la seva rutina diària, a acceptar el duel, a explorar com sentir-se útils, a intercanviar les seves experiències amb els altres, a exercitar la memòria i a realitzar activitats, ja siguin físiques o recreatives, a un ritme moderat, perquè puguin sentir-se útils i així, augmenti el seu grau d’autoestima.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies